Crec que ha arribat l’hora d’emancipar-se. Els de bloc.cat m’han permés iniciar aquesta experiència blocaire, però ha arribat l’hora d’un canvi, d’un trasllat a un nou bloc.
Em plau comunicar-vos, doncs, que d’ara endavant em trobareu a un nou R E G I B L O C, a http://www.regibloc.cat, amb noves possibilitats, com subscripció per rebre avís dels nous posts, aparador d’imatges Flickr, etc.
Confio que us agradi.
Versió digital de l’article publicat a l’Hora Nova el 15 d’abril de 2008.
Avui és un gran dia: sabem que gràcies al finançament de diverses administracions, Figueres obrirà el 2011 una nova biblioteca pública, que se sumarà a la Fages de Climent, la biblioteca líder de la demarcació de Girona. L’ampliació de la xarxa bibliotecària a la nostra ciutat és una bona oportunitat per reflexionar sobre el que representa per a Figueres, i per a l’Alt Empordà, aquest nou equipament públic.
Les biblioteques públiques, com les coneixem avui, s’inicien a Catalunya el 1915 atesa l’aposta de la Mancomunitat per un model innovador que a Gran Bretanya i als Estats Units s’havia desenvolupat a finals del S. XIX. Era un moment de la nostra història recent –fa menys de cent anys– en que la meitat de la població era analfabeta, i la Mancomunitat encarregà a Eugeni d’Ors un ambiciós pla per crear una potent xarxa bibliotecària a Catalunya. Aquest pla se centrava en tres eixos: un model de biblioteca innovador pel que fa a locals, serveis, fons i personal; l’inici d’un sistema bibliotecari, més enllà de la creació a biblioteques a les principals ciutats; i la professionalització del personal de biblioteques. El 1922 Figueres obrí la seva biblioteca pública a l’edifici del carrer Moreria. I varem haver d’esperar molts anys fins al següent pas: el 2001 s’inaugurà el nou edifici de 1.500 m2 a la plaça del Sol, a on es traslladà la gran Biblioteca Fages de Climent, tal com la coneixem avui, per on passen 162.000 usuaris l’any, a raó de 573 al dia, i a on l’últim any es varen deixar en préstec 140.000 documents, a raó de 491 al dia.
Com m’agrada destacar, la biblioteca Fages de Climent és el club més popular de la comarca. I això ha estat possible perquè en els últims anys, a partir de la Llei catalana de 1993, les biblioteques públiques han canviat molt: d’un espai reservat només a llegir llibres i a fer els deures, a un centre que garanteix a tots i cadascun dels ciutadans una oferta integral d’informació, de formació, de cultura i de lleure, a cost directe zero. Perquè com recull la Unesco en el seu Manifest, les biblioteques públiques garanteixen l’accés democràtic a la informació, a la cultura, i al coneixement; tothora que esdevenen la clau ciutadana d’accés a la societat de la informació, i tenen un paper actiu en la creació i foment de l’hàbit de la lectura.
En l’horitzó 2015 calculo que prop de 1.000 persones passaran cada dia per la xarxa bibliotecària de la ciutat. Un miler de persones que tindran accés lliure i gratuït a la informació, al coneixement, a la cultura. Amb la notícia del finançament de la nova biblioteca sabem que ara podem posar les pedres d’aquest nou equipament públic. Però també hem de ser conscients que estem plantant la llavor del que demà seran les idees.
Els republicans commemorem avui 14 d’abril la proclamació de la Segona República.
A Figueres he volgut que l’Àrea de Cultura se sumi a la celebració fent pública una bona notícia, l’adquisició d’un fons documental del regidor figuerenc Josep Puig Pujades, que fou també Cònsol de la República a Perpinyà.
El fons consta de 6 carpetes i 8 llibretes, 21 exemplars de diaris i revistes, i 40 publicacions, entre llibres i opuscles, que havien pertangut al polític figuerenc. El fons adquirit reflexa l´activitat de Josep Puig Pujades durant el període 1936-1948, primer com a cònsol de la República a Perpinyà i Lió (1936-1938), i més tard com a exiliat (1939-1949). Aquests documents completen unes reproduccions de llibres i fotografies del mateix Puig Pujades, que l’any 1999 varen ingressar a l’Arxiu Municipal de Figueres (el mateix any l’Ajuntametn va publicar-ne una biografia). Un exemple d’aquelles imatges és aquesta que segueix:
Entre la documentació hi ha nombrosa correspondència, entre la qual cal destacar dotze cartes de Joan Casanovas (1937-1939), cofundador d’ERc i president del Parlament de Catalunya; una carta de Josep Tarradellas (1939); comunicacions amb Lluís Companys (1939); una carta d’Antoni Rovira i Virgili (1945); i diverses cartes d’altres interessants personalitats de les quals queda garantir-ne l’autenticitat.
Josep Puig Pujades (Figueres 1883 – Perpinyà 1949) fou polític republicà i escriptor. Durant la Segona República fou regidor de l´Ajuntament de Figueres (arribar a això no té massa mèrit;-) i ostenta el càrrec de Comissari de la Generalitat a Girona. Amb l´esclat de la Guerra Civil és nomenat Cònsol de la República a Perpinyà i Lió. Va morir a l´exili.
L’historiador figuerenc (i exdirector de la Casa de la Generalitat a Perpinyà) Enric Pujol ha fet d’intermediari entre l’Ajuntament de Figueres i la propietària dels documents, qui ha cedit la documentació a l’Arxiu Municipal de Figueres.
Per finalitzar, en aquesta celebració tricolor, un compromís d’aquest regidor: digitalitzarem la documentació personal de Puig Pujades i la posarem a Internet, a disposició de tots els ciutadans i estudiosos, durant el proper any, quan se celebri el 60è aniversari de la seva mort.
Avui és un gran dia per a Figueres.
Com recordareu, la ciutat va incloure la segona biblioteca publica en la seva petició al PUOSC 2008-2012. La demanda d’aquest tipus d’equipaments, pel que m’han anat comentant els amics del Departament de Cultura, ha estat molt elevada, però malgrat tot han pogut donar resposta a bona part de les peticions, i Figueres és dins d’aquest lot d’afortunats.
Per la comunicació feta pública per la Generalitat avui sabem, oficialment, que tindrem part del finançament que necessitem per la nova biblioteca. I per tant que Figueres obrirà una segona biblioteca l’any 2011. La nova biblioteca (ja sabeu com ens les gastem a Figueres en aquesta matèria) s’ubicarà en un dels pols demogràfics de la ciutat de més creixement, a tocar de la Plaça Joan Tutau, en la cruïlla del Rec Arnau amb el carrer de La Jonquera, en un edifici de nova planta.
El programa previst que marquen els estàndards vigents contempla inicialment una zona d’acollida i promoció (225 m2), una zona d’informació general, música i revistes (335 m2), una zona infantil (100 m2) i diversos magatzems i zones de treball intern (90 m2), a banda de zones de pas i circulació del públic. El total serà de 975 m2. El Programa Específic 2008-2012 de Biblioteques (PEB) del PUOSC ha acordat el finançament de 339.500 euros dels 1.540.500 euros que previsiblement costarà construir la biblioteca (el finançament contempla 19.500 euros –del total 78.000– per a la redacció del projecte durant l’any 2009 i 320.000 euros –del total de 1.462.500 euros– per a la construcció l’any 2010).
Si us serveix per fer-vos una idea del que serà la nova biblioteca, us diré que l’any passat varen passar per la Fages de Climent 162.114 persones, a raó de 573 al dia, i es varen deixar en préstec 138.922 documents, a raó de 491 al dia. La Fages de Climent té 1.500 m2, 80.000 documents, i obre 46 hores setmanals (6 més del que obliga la llei). La nova biblioteca tindrà 975 m2, 30.000 documents inicials, i es preveu que obri 35 hores setmanals. Una previsió per a l’any 2015 és que passin prop de 1.000 persones cada dia per les dues biblioteques figuerenques, que formaran la Xarxa de Biblioteques de Figueres.
El 1922 la ciutat de Figueres va inaugurar la seva primera biblioteca pública al carrer Moreria. Amb els anys, i gràcies al trasllat de l’any 2001 al nou edifici de la plaça del Sol hem posat de relleu que l’accés a la cultura i a la informació és una prioritat pels ciutadans. Ara es consolida aquesta tendència amb la nova biblioteca.
Perquè avui sabem que tenim finançament per les pedres. Però avui també sabem que podem plantar la llavor del que demà seran les idees.
Dimarts passat ens varem reunir els regidors de Cultura de la xarxa Tranversal. Uns quants es varen desplaçar fins a La Seu d’Urgell, ciutat de la qual el regidor de Cultura, Miquel Colom, ostenta el càrrec de president de la xarxa. Altres varem estar presents en la reunió gràcies a les TIC.
Fixeu-vos en la imatge anterior, que reprodueix la pantalla: a dalt a la dreta la regidora Alba Banusell (Granollers) i Sergi Penedès (Mataró); a baix a la dreta els delegats de Reus (més tard també amb el regidor Francesc Juan, de Tortosa); al centre els representants de l’Institut de Cultura de Lleida, un moment que la Montse Parra, la tinent d’alcalde de Cultura, havia sortit; a l’esquerra aquest fotògraf (en connexió des d’Olot, gràcies Anna, Ricard i Carles!), i en la part superior esquerra, el marc més gran, el gerent de la xarxa, Pep Fargas, i els regidors de La Seu d’Urgell (Miquel Colom) i Girona (Lluïsa Faxedas), acompanyats, fora de pla, de la regidora Anna Torrent, d’Olot, Ignasi Perramon, de Manresa, i els tècnics de Transversal i La Seu. Aquest dia varen excusar la seva presència els regidors de Perpinyà, Sant Cugat de Vallès, Vic, i Vilanova i la Geltrú.
Superat el primer moment de connexió mental amb aquesta circumstància telemàtica, la reunió, malgrat la seva extensió abrumadora, va anar molt bé. Els necessaris torns de paraules acceleren els acords, i si bé varem perdre els moments informals i les mirades entre assistents, la veritat és que tenint en compte que les agendes dels 14 regidors deuen ser impossibles de quadrar, la reunió es va celebrar de manera impecable.
Més enllà de Transversal, quan d’aquí a uns anys tots estem una mica més connectats, la majoria de reunions se celebraran seguint aquest ritual, a completar amb dinars i sopars que complementin la nostra necessitat de relació social.
Està clar que hem de començar a pensar en equipaments municipals que permetin la ciutadania accedir a aquest servei. Algunes idees d’espais i continguts amb músiqueta de "facilíssimo":
Poquet a poquet anem posant ordre a coses molt importants. Aquests dies estem traslladant una part molt important de documentació administrativa de la ciutat a l’actual seu de l’arxiu municipal, a l’espai Xirau.
Concretament, es tracta de documents (inactius o semiactius, en diem en l’argot arxivístic) del període 1965-2000, de diverses àrees de gestió de l’ajuntament: alcaldia, recursos humans, contenciosos, administració, obres i urbanisme, cementiris, etc. Uns 350 metres lineals (així es calcula el volum de documentació d’arxiu), que se sumaran a la resta del fons municipal, ja al Xirau.
L’Eva Astarloa està coordinant aquest trasllat, que en part hem externalitzat, i que servirà, a banda de per centralitzar la documentació que pot necessitar consultar la ciutadania, per descongestionar les dependències municipals de la casa consistorial a la plaça de l’ajuntament on en determinades estances, creieu-me, el colapse era total.
L’Arxiu Municipal de Figueres (AMF) ha d’anar integrant-se en la vida cultural i de recerca de la ciutat, més enllà de la seva indiscutible utilitat per la gestió de la documentació administrativa. Reforçar-ne el personal, per donar cobertura a l’heroïca Astarloa, és un pas. Però també són imprescindibles recursos econòmics per poder endegar projectes de digitalització dels seus fons, i altres iniciatives que pel moment són al calaix.
Més endavant, amb tota la informació i transparència, parlarem d’un repte que haurà d’afrontar l’arxiu, a major escala. És el trallat a un nou emplaçament que cobreixi les seves necessitats, i la seva fusió amb l’arxiu comarcal, per tal d’estalviar esforços i, sobretot, donar un servei integrat als figuerencs i empordanesos.
Aquests dies s’està fent pública la programació de contes a la Biblioteca Fages de Climent. Com recordareu, és un objectiu de l’Àrea de Cultura per a 2008 duplicar el nombre d’aquestes activitats que són, com sabeu, molt i molt exitoses.
Tant exitoses que sovint la directora, la Lluïsa Vidal, pateix per si morim d’èxit. El cert que és un conte explicat és una meravella. Als adults o als petits. És un moment irrepetible, artesanal, artístic, que apropa (en el cas de la programació de la BFC) als infants a la literatura i a la creació. Les hores del conte que se celebren a la biblioteca, com us deia, apleguen cada cop més gent. En l’última, a càrrec de la companyia Va de Contes, uns cinquanta nens i nenes acompanyats de les seves mares (sobretot), amb alguns pares, avis, i germans grans, feien a la contacontes que fer la seva feina fos tot un repte!
En la búsqueda de l’equilibri (èxit de públic + qualitat en l’activitat), hem apostat per complir el nostre objectiu, i duplicar hores del conte. L’Albert Carol (bibfigue@ddgi.es), l’entusiasta responsable de la sala infantil de la Biblioteca, us informarà puntualment d’aquestes activitats si us voleu apuntar al mailing dels Nascuts per Llegir a Figueres.
La programació per a abril a juny d’enguany (disseny de Carolina Trebol) s’estructura en dues parts ben diferenciades: Hores del conte per a majors de tres anys, dissabtes alterns a les 11h. I Activitats dels Nascuts per Llegir (fins a tres anys: contes, ballmanetes, massatges, biblionadons) els divendres alterns a les 18h. Totes les activitats són gratuïtes.
Sole Palao, Momo, la Companyia El Borinot Groc, Pepito Ferriol, l’escalenc Albert Quintana, la companyia saltenca de teatre alternatiu La Perduda, la companyia La Minúscula, Elena Andrés (ja ens va visitar, és superdolça, dedicada especialment als més petits), Natàlia Nadal, la figuerenca Bel Bellvehí, l’Anna Gabernet, la Dolors Arqué, són els artistes que faran possible aquesta aproximació dels més petits a la creació literària, al món de la ficció, als personatges màgics, i sobretot sobretot, a les estones en família.
Pares i mares: és el moment de compartir estones delicioses amb els vostres petits!
Avui, a Figueres, volem celebrat el Dia Internacional del Teatre.
Gràcies a una iniciativa de la Unesco, el 1961 es va crear el Dia Internacional del Teatre, que se celebra cada 27 de març, en commemoració al dia en que s’inaugurava a París el festival “Teatre de les Nacions”.
I per fer possible que sigui una bona festa també a la nostra ciutat, hem posat les entrades al Teatre a meitat de preu. Ho dic clar: durant avui 27 de març (i només avui, o el nostre estimat regidor d’Hisenda ens matarà;-), totes les entrades de “Non Solum”, “La Plaça del Diamant”, “El silenci del mar”, i “Còmica vida”, es vendran al 50% del seu preu. Cal passar pel Telentrada (o per les oficines de la Caixa de Catalunya).
Es tracta de quatre obres de producció catalana de la nova temporada al Jardí: “Non Solum”, monòleg de Sergi López amb guió del mateix actor i de Jorge Picó, programat per al dia 5 d’abril (durant el 27 de març, el preu de l’entrada més cara serà de 10 euros). “La plaça del diamant”, la popular versió teatral de l’obra de Mercè Rodoreda produïda pel Teatre Nacional de Catalunya, preparat per al dia 27 d’abril (l’entrada més cara a 12,5 euros). “El silenci del mar”, la guardonada producció del Centre d’Arts Escèniques de Terrassa, protagonitzada per Pere Arquillué, i Xicu Masó, programada per al 26 de maig (l’entrada més cara a 10 euros). I “Còmica vida”, una sàtira sobre la infelicitat de Joan Lluís Bozzo protagonitzada i dirigida per l’actor Pep Cruz (entrada més cara a 9 euros).
Mireu, a Figueres ens agrada anar al teatre. El passat diumenge, a "Carta d’una desconeguda", les 1.057 butaques del Jardí estaven a vessar. Potser perquè hi teníem l’Àngels Bassas, i això a l’Empordà sempre és un reclam. Però el fet és que varem fer ple absolut. Ara volem arribar a més públics celebrant el Dia Internacional del Teatre, un dia magnific per regalar Teatre de qualitat, a Figueres.
Versió digital de l’article publicat a l’Hora Nova el 25 de març de 2008.
Durant una bona temporada un grup d’amics varem estar jugant, fa anys, al joc de “Boina o piercing”. Es tractava de calibrar la personalitat dels contrincants, i per fer-ho se’ls plantejava una pregunta, aparentment infantil i còmica, que calia respondre en base a dues opcions radicalment oposades. Si us pregunto “nord o sud?”, “blanc o negre?”, “esquerra o dreta?”, amb totes les connotacions que hi vulgueu posat, quina resposta em donareu?
El fet és que moltes d’aquelles preguntes s’acabaven resumint en la fórmula que titula aquest text, “boina o piercing”, perquè més enllà d’escenificar un complement exòtic del vestir, servia sobretot per representar dos extrems menys estètics, molt més conceptuals, entre els quals els companys de joc s’havien de definir: “tradició o modernitat”. Eren els primers anys noranta, i en la nostra societat encara ressonaven els timbals de la dècada anterior, entre el relat apocalíptic dels contraris als jocs olímpics de Barcelona i l’eufòria futurista de la moguda madrilenya.
Figueres es troba molt habitualment en aquesta cruïlla. La boina, o el piercing. Tradició, o modernitat. En prendre una posició pròpia davant un dilema com aquest el problema principal és la manca d’informació. És pràcticament impossible ser conscient de totes les variables i connotacions que afecten a una decisió, i per això hom tendeix a basar la seva resposta en la intuïció, o en el que diuen altres persones, a les que se suposa més enterades. La postura més nombrosa sempre busca respondre tot situant-se en un espai central: ni una cosa ni l’altra. Clar, cap de nosaltres vol quedar-se aïllat, que diria la politòloga Elisabeth Noelle-Neumann: tothom vol passar desapercebut enmig de la multitud, sense enfrontar-se a les mirades dels que no comparteixen la nostra opinió. Pertànyer a la majoria, ni que sigui silenciosa, té moltes avantatges. Però inevitablement penso en l’esforç que calia fer per seguir les regles d’aquell joc, i respondre, amb veu alta i clara i assumint totes les conseqüències, quina era l’opció predilecta a l’hora de triar entre dos extrems suposadament oposats.
Prenem l’exemple més debatut en aquesta banda de la Muga: Figueres ha de ser un poble, o ha de ser una ciutat? Figueres ha d’apostar per la tradició, o per la modernitat? Ens mirem i admirem el melic, o obrim les nostres ments al que està passant pel món? No em mal interpreteu, sóc plenament conscient que la modernitat es construeix sovint en base a la reinterpretació de la tradició, i no només en l’art. Que la cultura occidental és poca cosa més que la projecció del món clàssic. Que en si mateixa, com a objectiu, la modernitat frega sovint l’experimentació per l’experimentació, en el sentit més líquid i estèril (visca l’experimentació, d’altra banda). Que, en paraules de l’antropòleg francès Louis Dumont, la modernitat i la no-modernitat s’han combinat íntimament al llarg de la història, Però conscient de tots els matisos necessaris a l’hora de definir-nos, quina deu ser l’aposta que fem els figuerencs pel nostre propi municipi? En quin escenari de futur somniem, els figuerencs?
Que ens trobem en un món dinàmic, de canvi constant, això està clar. Si mireu pel retrovisor dels últims deu anys us adonareu que avui un de quatre figuerencs ha nascut a milers de quilòmetres de distància de l’Empordà: a Bolívia, al Marroc, o a Bielorrússia. Malgrat aquests dies de plugim, tenim tants problemes de sequera que potser, per llei, aquest estiu no es podran omplir les piscines. Avui vestim amb un roba que ha estat teixida íntegrament a la Xina (on tradició i modernitat es bufetegen –o només conviuen?— cada dia). Avui els nostres fills –o nosaltres mateixos– fan els deures o juguen connectats a tot el planeta.
I amb aquesta realitat ben evident, no són poques les veus que s’alcen en brava defensa de la caseta i l’hortet (per ordre d’arribada, naturalment), la missa diària (i l’abonament al puticlub nocturn, d’amagatotis), i els passejos per la Rambla on tots ens coneixem (tots els que hi hem de ser, és clar), com a valors únics per recuperar la decència i la dignitat perduda, com a relats exclusius per revitalitzar el que se suposa que havia de ser aquesta ciutat. Però no oblidem que en el barrejadíssim ADN dels empordanesos, i sobretot dels figuerencs, la tradició ha apostat per sistema per defugir de les faixes culturals i morals majoritàries a Girona, Catalunya i Espanya, apostant sense fissura per la modernitat, per la ment oberta als canvis i pels aires, siguin del nord o del sud. Amb aquest antecedent, i tot reivindicant la nostra tradició, segueix sent hora de lluïr el piercing més vistós i deixar al calaix la boina.
Aquests dies es pot visitar al Museu de l’Empordà una mostra de l’artista Patricia Dauder. El títol de l’exposició d’art contemporani, Les Maliens (a script – a film), pren el nom d’una idea sorprenent de Dauder, a partir de dues obres fílmiques realitzades entre el 2006 i 2007. Ambdues pel·lícules tenen com a referent el continent África, i més concretament el país de Mali.
La primera obra, que es troba només entrant al vestíbul de la planta baixa, és una pel·lícula de 16mm construida a partir de dibuixos originals de la mateixa artista. Amb Mali en ment, Patricia Dauder dibuixa els paisatges d’aquest país, a partir de l’experiència extreta en el cine, en els llibres, la televisió. Una representació mental del país sense un contacte previ.
La segona obra, que completa la primera, és el resultat d’un rodatge in situ. Dauder viatja a Mali i roda una pel·lícula que mostra a l’espectador un món finalment real, una mirada objectiva a aquell país que prèviament havia imaginat.
La idea, el concepte, ja val la visita al Museu de l’Empordà. Penseu per un moment en un territori, real, que us sigui desconegut i al qual teniu previst viatjar properament. Descriviu-lo ara per mitjà de les paraules, de les imatges, dels dibuixos, dels aromes, dels sorolls. Deixeu-ne constància d’aquest relat previ. Compareu les vostres impressions, un cop realitzat el viatge, amb aquell relat previ, basat en l’imaginari.
Això és el que ens presenta Patricia Dauder aquests dies a Figueres, per mitjà de la seva experiència amb Mali. Dauder (Barcelona, 1973) és graduada en Belles Arts (1996), i va continuar la seva formació als Països Baixos, Ha exposat en nombrosos centres d’art i ha rebut diverses beques i guardons.
Els dissabtes a la 13h i a les 17h, al Museu de l’Empordà, hi ha visites raonades a l’exposició, sense concertació prèvia, per poder gaudir de l’expo amb tots els detalls.
Tots aquells que no marxeu enlloc aquests dies de pasqua, potser podeu dedicar uns minuts a preparar unes notes per al vostre proper viatge, seguint el fil de la Patricia Dauder.
